Els motius de la seva instauració com a parc natural es basen en la importància religiosa i cultural del Monestir i del Santuari i en la bellesa i la singularitat de la muntanya, que han convertit aquest indret en un centre turístic internacional.
La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya.
L'explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí cal parlar d'un gran golf marí d'aigües no gaire fondes, existent fa cosa de 50 milions d'anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d'un massís catalano-balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s'anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s'enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -posem-hi, ara fa deu milions d'anys- i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins a convertir-los en aquesta espectacular escenografia que ara admirem.
El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) el popular monòlit del Cavall Bernat es un dels mes coneguts, el massís de Montserrat pertany a la Serralada Prelitoral Catalana, que s'estén entre les depressions Central i Prelitoral de Catalunya.
La muntanya de Montserrat és, sobretot, una muntanya d'alzinars i, malgrat la seva aparença de muntanya més aviat erma i rocallosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt es desenvolupa una esplèndida vegetació ufanosa. El paisatge és únic, format per multitud de roques i agulles.
Pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat hi creuen i hi finalitzen molts senders de gran recorregut, entre els quals destaquen:
· El GR-172 passa per Can Massana, pel Monestir de Montserrat i Collbató.
· El GR-4 passa per Marganell, el Monestir de Montserrat i en preparació el tram de Collbatói el Bruc.
· El GR-6 i GR-6-1 creua Collbató fins a arribar al Monestir.
· El GR-5 creua Collbató, passant pel Monestir i Monistrol de Montserrat.
· I finalment el GR-96, que ve de Barcelonai passa per Monistrol,finalitza al Monestir de Montserrat.
· Altres camins de fàcil accés com el de les Bateriesa Collbatóo el camí de l'Àngel a Monistrol.
Tot i així, existeixen multitud de camins, corriols i petits senders que s'endinsen per les interioritats de la muntanya; cal, però, un cert grau d'entrenament i d'experiència muntanyenca per afrontar-los.
Són cèlebres les Coves de Collbató o del Salnitre. La més gran del conjunt de les coves de Collbató, amb uns 500 metres de recorregut, està oberta al públic amb visites organitzades els caps de setmana i festius.
El recorregut subterrani, perfectament enllumenat i equipat, ens endinsa a les profunditats de la cavitat de la cova del Salnitre, la més coneguda i visitada del Principat, és un flamant referent de la història de l'espeleologia catalana.
Com a conseqüència de la pressió humana i de l’increment de l'hàbitat a l'entorn de la muntanya, la fauna, i especialment la gran fauna, va iniciar un procés de desaparició, situació que es va agreujar després de l'important incendi que es produí a la muntanya l'any 1986. Avui dia, les espècies que s’hi poden trobar són, en general, típicament mediterrànies, per bé que conviuen, en certs ambients de la serra, amb algunes de tendència centreeuropea.
Alguns dels animals que podem trobar son el porc senglar, l'esquirol, el gat mesquer , la cabra salvatge, l'escurçó ibèric, laserp verda, la salamandra, l'àguila cuabarrada, falcó pelegrí o el tudó.